diumenge, 30 de desembre del 2012

Alice Walker (novelista)

"En la naturalesa res és perfecte però tot és perfecte.
Hi ha arbres recargolats en les formes més estranyes,
però segueixen sent bells".


Tomás Moro (teòleg, polític i escriptor anglès)

"L'educació no és la suma de l'aprenentatge, la informació, les dades
o les habilitats, això és la instrucció. L'educació és fer visible
el que fins aleshores havia estat una llavor amagada".


diumenge, 23 de desembre del 2012

dissabte, 22 de desembre del 2012

dilluns, 17 de desembre del 2012

4a setmana d'advent... CONSTÀNCIA: R que R

Què hi ha més dur que una pedra i més tou que l'aigua? I, tanmateix, l'aigua tova dia a dia, és capaç de foradar la pedra més dura. Per tant, un treball fet amb la constància del dia a dia és el que sol portar més lluny a una persona. I és que la CONSTÀNCIA ho venç tot.

Per veure l'animació "R que R" fes un click aquí.



diumenge, 16 de desembre del 2012

dilluns, 10 de desembre del 2012

3a setmana d'advent... FIDELITAT: Partly Cloudy

Cal ser FIDELS a la nostra consciència, a la fe, a la nostra manera d'actuar abans de seguir aquelles tendències que estan de moda en la nostra societat. Procurem ser fidels a nosaltres mateixos.




Campanya de recollida d'aliments solidaris a La Salle SCF

Cada any, a la Salle de Santa Coloma de Farners, es celebra una campanya de recollida d'aliments solidaris durant la qual es fa una recollida d'aliments per aconseguir que tothom tingui les necessitats cobertes i puguin gaudir d'un Bon Nadal. Una vegada recollits els productes s'entreguen a Cáritas de Santa Coloma de Farners perquè procedeixin al repartiment als més desfavorits del municipi.

Cal ser conscients que aquest any hi ha moltes famílies que estan passant per una situació límit i cal col·laborar més que mai.

Els delegats de Pastoral de l'ESO han fet un vídeo tractant aquest tema perquè tots els alumnes puguin conèixer a on van a parar i a qui ajuda els aliments que ells aporten a aquesta campanya.


Des d'aquí us volem fer arribar a tots l'agraïment dels voluntaris de Cáritas per la vostra col·laboració!!!

diumenge, 9 de desembre del 2012

divendres, 7 de desembre del 2012

Cru-evolució

PROIDE ens recomana veure el vídeo de "Cru-Evolució", una historieta en format dibuixos animats que explica la forma com s'originen i es magnifiquen les desigualtats socials. Es presenten sis temàtiques ben diverses però alhora molt relacionades entre si, que, gràcies al seu llenguatge simple i entenedor, és apte per a tots els públics.



dilluns, 3 de desembre del 2012

2a setmana d'advent... PUNTUALITAT: 8:00 a.m.

El valor de la PUNTUALITAT és la disciplina de ser a temps per complir les nostres obligacions: un treball pendent per lliurar, arribar a l'hora a l'escola o a la fila... Per això és molt important organitzar-se i tenir un horari.

Per mirar l'animació "8:00 a.m." fes un click aquí.


diumenge, 2 de desembre del 2012

Virginia Woolf (escriptora anglesa)

"M'he adonat que el passat sempre és bell, perquè mai apreciem les emocions quan apareixen.
S'espandeixen posteriorment".


dilluns, 26 de novembre del 2012

1a setmana d'advent... COHERÈNCIA: The minions


La COHERÈNCIA ens fa ser persones d'una peça i actuar d'acord amb els nostres principis. Per tant, cal ser prudent, evitar fer trampes o complir a mitges amb les nostres obligacions, escoltar, reflexionar i corregir si t'equivoques i evitar discussions i enfrontaments.


Per mirar l'animació fes un click aquí.



diumenge, 18 de novembre del 2012

Albert Schweitzer (metge, filòsof i teòleg, premi Nobel de la Pau )

"Qui s'ha lliurat de sofriments personals ha de sentir la necessitat
d'ajudar a alleujar el sofriment del proïsme,
doncs tots hem de carregar amb una part de sofriment del món".


diumenge, 11 de novembre del 2012

Jack London (novel·lista)

"La vertadera funció de l'home no és existir, sinó viure.
No malgastaré els meus dies intentant allargar-los;
empraré bé el meu temps."


dijous, 8 de novembre del 2012

Proide "TIC"

Les noves tecnologies Ens uneixen però ens separen.
Tanquem l'escletxa digital, obrim oportunitats
PER A TOTS.


Descarrega't el vídeo TIC al final de la pàgina web que trobaràs fent un click aquí.

dilluns, 5 de novembre del 2012

Els laments de la mort



Bronnie Ware ha treballat com a infermera amb cures pal·liatives i ha observat cinc laments que la majoria han compartit amb ella coincidint tots aquests. Ware ens fa un regal posant-los en comú amb nosaltres perquè hi puguem pensar:

  1. Tant de bo hagués tingut el coratge de viure una vida fidel a mi mateix, i no la vida que els altres esperen de mi.
És el lament més comú quan la seva vida està a punt d’acabar. Miren enrere i s’adonen que no han complert ni tan sols la meitat dels seus somnis i que morirà degut a les eleccions que ha fet, o no fet. La salut aporta una llibertat de la que molt pocs s’adonen, fins que ja no la tenen.


  1. Tant de bo no hagués treballat tant dur.
Troben a faltar la joventut dels seus fills i la companyia de la seva parella. Lamenten malgastar tot el seu temps en la feina sense reservar-se un moment al dia per la família.


  1. Tant de bo hagués tingut el coratge d’expressar els meus sentiments.
Molta gent va suprimir els seus sentiments per tenir la pau amb els altres. Com a resultat d’això mai van arribar a ser el que eren capaços d’arribar a ser.


  1. M’agradaria haver estat en contacte amb els meus amics.
Molts havien arribat a estar tan atrapats en les seves pròpies vides que havien deixat córrer a les seves amistats.


  1. Tant de bo m’hagués permès ser més feliç.
Molts no s’adonen fins al final que la felicitat és una elecció. La por al canvi els feia mostrar-se als altres, i a sí mateixos, que estaven feliços quan en el fons trobaven a faltar riure’s realment i emplenar la seva vida de tonteries.


diumenge, 28 d’octubre del 2012

Manuel Azaña (polític)

"La llibertat no fa ni més ni menys feliços als homes i a les dones,
els fa, senzillament, homes i dones".


dimarts, 23 d’octubre del 2012

El circ de la papallona

Perquè tots som o hem estat oruga alguna vegada a la nostra vida.
Ja sabeu, només es necessita... PACIÈNCIA!

Per mirar el vídeo fes un click aquí.



diumenge, 21 d’octubre del 2012

Isaac Newton (matemàtic)

"Sóc com un nen jugant a la platja, amb els vasts oceans
de la veritat i el cel desconegut estenent-se davant meu."


dilluns, 15 d’octubre del 2012

Recollida de taps a La Salle SCF per al "Super Richi"!

Necessito la teva ajuda per poder curar-me.


Et preguntes com pots ajudar a en Richi? Guarda tots els taps de plàstic que tinguis per casa i porta'ls a La Salle Santa Coloma de Farners (altres punts de recollida a www.sosrichi.org).
Bars, escoles, hospitals, empreses,... tots ja han començat a guardar taps per a en Richi!!! Una empresa de reciclatge els compra i així aconseguim recaptar diners per poder-lo curar!

En Richi ens explica la seva història...



Em dic Ricard encara que tothom em diu Richi. Tinc 6 anys, visc a Palamós i sóc un nen malalt de càncer. El 29 novembre 2011 va canviar la meva vida: em van diagnosticar un tumor cerebral de gairebé 5 cm de diàmetre anomenat medul·loblastoma.

El medul·loblastoma és un dels tumors malignes pediàtrics més agressius que hi ha i dins dels possibles graus de risc el meu és el més alt. Des de llavors els meus pares, la meva germana, la meva família, els meus amics i jo lluitem tots junts per guanyar-li la batalla a aquesta miserable malaltia.

Des que vaig néixer sempre he estat malalt fins al punt que la meva mare va haver de deixar de treballar per poder cuidar-me. Encara que no era greu, m´impedia portar una vida normal perquè emmalaltia gairebé cada mes. Ara sabem el motiu.

M’encanta estar amb la meva família i sobretot amb la meva germana Nina.

A més de jugar a futbol amb els meus amics del meu col·legi Vedruna, m’agrada molt disfressar-me, dibuixar i fer manualitats, la música i sobretot ballar. Al principi sóc una mica tímid però quan ja tinc confiança sóc molt bromista i divertit i sempre estic fent el pallasso amb el meu pare. M’agrada que els dibuixos que pinto i els deures del cole estiguin molt ben fets i sóc capaç de començar de nou les vegades que sigui necessari. La mare em diu que encara que una mica tossut sóc el seu Superman preferit.


El càncer és devastador. Especialment quan el pateixen els nens com jo.

Igual que la meva mare va haver de fer al seu dia, el meu pare no ha tingut més remei que abandonar la seva activitat professional i la meva germana ha deixat els estudis per dedicar enterament a cuidar-me.

Sempre em diuen que sóc el més important per ells i que ara l’únic que importa és mantenir-nos junts i units per reunir les forces necessàries i vèncer la meva malaltia.

La primera part del tractament la vaig poder fer a Espanya però l’extrema complicació del meu cas ens ha portat a perseguir l’esperança en un hospital especialitzat de Boston, on em trobo des de principis d’abril del 2012.

Per desgràcia, el tumor que tinc és molt agressiu, complex i difícil de combatre i requerirà temps, dedicació, esforç i com sempre, recursos econòmics. Ens espera un llarg i dur camí i necessitaré tot el suport i solidaritat possible.

dijous, 11 d’octubre del 2012

No llencis els taps: regala'ls! Estàs regalant un somriure!




El curs passat vam iniciar un nou projecte al nostre centre: la recollida de taps de plàstic per causes solidàries.

Vàrem començar recollint taps per en Guillem, un noi de 16 anys de Torroella a qui li va caure una porteria de futbol a sobre deixant-lo tetraplègic. Com que ell va poder aconseguir els quilos necessaris a mitjans de desembre, per Nadal nosaltres vàrem buscar algú més a qui ajudar. Vàrem poder donar uns 100 kg a la Jéssica  de Vilafant i afortunadament ja ha pogut rebre el seu processador de so.

El final de curs passat vam recollir uns 300 kg més que es van dividir per dues causes diferents: en Ferran de Lloret que necessitava una cadira de rodes elèctrica i en Jordi de Caldes, un noi de 38 anys que fa 9 va patir un greu accident de trànsit que el va deixar  tetraplègic. En Ferran necessitava 3.000 kg de taps de plàstic i en Jordi 30.000 kg.

Enguany, davant de l'èxit del curs passat, seguirem recollint taps i us animem a participar amb aquest gest tan senzill i màgic que permet donar esperança a les famílies que tant ho necessiten.

Gràcies a tots i totes!! 

diumenge, 7 d’octubre del 2012

Pau Bowles (escriptor i compositor)

"Una de les coses més difícils d'ensenyar a un nen
és que la veritat és més important que les seves conseqüències".


dilluns, 1 d’octubre del 2012

"El cazo de Lorenzo"

Lorenzo és un nen diferent, especial, i el seu "cazo" emplena un buit que finalment sembla omplir...

Per mirar el vídeo fes un click aquí.

El caçador d'estrelles

Michel era un nen que residia en un orfanat on no rebia cap mostra d'afecte, però tot i així era un nen molt feliç perquè comptava amb una amiga inseparable; Eri. Ella era tot el que tenia.

Tots els matins sonava una campana perquè s'aixequessin, però aquell dia Eri havia entrat en un son molt profund: el seu cor havia deixat de funcionar tot i que ningú sabia perquè.

Michel va remoure cel i terra amb l'esperança de trobar algun metge, infermera, curandero,... a algú que pogués curar a la seva Eri.

Ja esgotat i sense esperances tornava cap a l'orfanat quan una pidolaire, en veure'l tan trist, es va oferir a ajudar-lo i li va dir:

-L'Eri té el cor malalt per la falta d'amor que ha sofert des de que la van abandonar. Per curar-la s'ha de teixir un cor ple d'estrelles. Has de trobar a nou persones que representin una classe d'amor diferent i retallar una estrella de la roba de cadascun d'ells sense que se n'adonin. Quan les tinguis jo et teixiré amb elles un cor ple d'estrelles.
Quan tinguis el cor encara faltarà una estrella secreta, la número deu, que serà la que et permetrà que les altres tinguin poder, però l'hauràs de descobrir tu mateix.

Michel, que degut a les seves circumstàncies no era expert en temes d'amor, amb molt d'esforç va acabar trobant les nou estrelles:

I. El secret de l'amor romàntic:
   Si no t'enamores de la vida, la vida no s'enamorarà de tu.

II. El secret de l'amor de llarga durada:
    L'amor és una conquesta constant.

III. El secret de l'amor als fills:
     Els fills són mestres espirituals que et permeten créixer més enllà de tu.

IV. El secret de l'amor als amics:
      Els amics són la família espiritual que escollim pel viatge de la vida.

V. El secret de l'amor als animals:
     Els animals ens ensenyen a ser humans.

VI. El secret de l'amor a la natura:
      L'Univers sencer es troba present en aquest full de paper.

VII. El secret de l'amor als llibres:
       El savi no es reconeix per tot el que sap sinó per tot el que estima.

VIII. El secret de l'amor a la vida:
         La qualitat d'un cor no resideix en l'amor que pot donar a un, sinó en quants hi caben en ell.

IX. El secret de l'amor a un mateix:
      No importa el que ets, sinó el que pots arribar a ser.

La pidolaire li va teixir el cor ple d'estrelles i Michel se'n va anar cap a l'hospital pensant en l'estrella que encara li faltava. Quan va arribar, li va donar el cor a l'Eri i de seguida va comprendre quina era l'estrella número deu, per la qual cosa va acostar-se a l'orella de la seva amiga i li va dir:

-T'estimo Eri.

El secret últim de l'amor és que hi ha qui fa però no diu i hi ha qui diu però que no fa. Per estimar s'ha de fer i dir. Els batecs del cor mai són silenciosos.

Finalment l'Eri va despertar.


diumenge, 30 de setembre del 2012

Pau Casals (músic)

"Cada segon que vivim és un moment nou i únic de l'univers,
un moment que mai tornará".


dimecres, 5 de setembre del 2012

Recepta per tenir un bon dia!!!

Aquesta recepta és ideal per esmorzar, tot i que de vegades no disposem de gaire temps...

Agafeu una tassa de bondat i a dintre afegiu:

- 2 dl de paciència
- 4 cullerades de bona voluntat
- 1 xic d'esperança
- 1 dosi de bona fe
- 2 g de tolerància
- 4 pessics de simpatia
- 1 grapadet d'aquesta planta estranya que es diu humilitat
- 1 gran quantitat de gran humor

Barregeu-lo tot amb molta cura i deixeu-lo coure a foc lent i d'aquesta manera tindreu un... BON DIA!

Bon profit!


dilluns, 3 de setembre del 2012

La papallona blava

Un home vidu vivia amb les seves dues filles, molt curioses i intel·ligents, que sempre feien moltes preguntes. El pare en sabia respondre algunes i d'altres no. Com que el pare volia per les seves filles la millor educació possible, les va fer anar de vacances amb un savi que vivia a la muntanya. El savi sempre responia a totes les preguntes sense dubtar en cap moment.

Neguitoses amb el savi, les noies van decidir inventar-se una pregunta que no pogués respondre, Auna de les germanes se li va acudir quina pregunta podria ajudar-les, però per fer-la havien de portar una papallona blava que serviria per enganyar al savi.

- Què vols fer? - li va preguntar la germana.

- Amagaré la papallona amb les mans i li demanaré al savi si és viva o morta. Si diu que és morta obriré les mans i la deixaré volar. Si diu que és viva, l'estrenyeré i l'esclafaré. Així, sigui quina sigui la resposta, serà una resposta equivocada.

Llavors les dues noies van anar a trobar al savi, que estava meditant.

- Aquí tinc una papallona blava. Digui savi, és viva o morta?

Molt tranquil, el savi va somriure i va respondre:

- Depén de tu... Ella és a les teves mans.