diumenge, 28 d’octubre del 2012

Manuel Azaña (polític)

"La llibertat no fa ni més ni menys feliços als homes i a les dones,
els fa, senzillament, homes i dones".


dimarts, 23 d’octubre del 2012

El circ de la papallona

Perquè tots som o hem estat oruga alguna vegada a la nostra vida.
Ja sabeu, només es necessita... PACIÈNCIA!

Per mirar el vídeo fes un click aquí.



diumenge, 21 d’octubre del 2012

Isaac Newton (matemàtic)

"Sóc com un nen jugant a la platja, amb els vasts oceans
de la veritat i el cel desconegut estenent-se davant meu."


dilluns, 15 d’octubre del 2012

Recollida de taps a La Salle SCF per al "Super Richi"!

Necessito la teva ajuda per poder curar-me.


Et preguntes com pots ajudar a en Richi? Guarda tots els taps de plàstic que tinguis per casa i porta'ls a La Salle Santa Coloma de Farners (altres punts de recollida a www.sosrichi.org).
Bars, escoles, hospitals, empreses,... tots ja han començat a guardar taps per a en Richi!!! Una empresa de reciclatge els compra i així aconseguim recaptar diners per poder-lo curar!

En Richi ens explica la seva història...



Em dic Ricard encara que tothom em diu Richi. Tinc 6 anys, visc a Palamós i sóc un nen malalt de càncer. El 29 novembre 2011 va canviar la meva vida: em van diagnosticar un tumor cerebral de gairebé 5 cm de diàmetre anomenat medul·loblastoma.

El medul·loblastoma és un dels tumors malignes pediàtrics més agressius que hi ha i dins dels possibles graus de risc el meu és el més alt. Des de llavors els meus pares, la meva germana, la meva família, els meus amics i jo lluitem tots junts per guanyar-li la batalla a aquesta miserable malaltia.

Des que vaig néixer sempre he estat malalt fins al punt que la meva mare va haver de deixar de treballar per poder cuidar-me. Encara que no era greu, m´impedia portar una vida normal perquè emmalaltia gairebé cada mes. Ara sabem el motiu.

M’encanta estar amb la meva família i sobretot amb la meva germana Nina.

A més de jugar a futbol amb els meus amics del meu col·legi Vedruna, m’agrada molt disfressar-me, dibuixar i fer manualitats, la música i sobretot ballar. Al principi sóc una mica tímid però quan ja tinc confiança sóc molt bromista i divertit i sempre estic fent el pallasso amb el meu pare. M’agrada que els dibuixos que pinto i els deures del cole estiguin molt ben fets i sóc capaç de començar de nou les vegades que sigui necessari. La mare em diu que encara que una mica tossut sóc el seu Superman preferit.


El càncer és devastador. Especialment quan el pateixen els nens com jo.

Igual que la meva mare va haver de fer al seu dia, el meu pare no ha tingut més remei que abandonar la seva activitat professional i la meva germana ha deixat els estudis per dedicar enterament a cuidar-me.

Sempre em diuen que sóc el més important per ells i que ara l’únic que importa és mantenir-nos junts i units per reunir les forces necessàries i vèncer la meva malaltia.

La primera part del tractament la vaig poder fer a Espanya però l’extrema complicació del meu cas ens ha portat a perseguir l’esperança en un hospital especialitzat de Boston, on em trobo des de principis d’abril del 2012.

Per desgràcia, el tumor que tinc és molt agressiu, complex i difícil de combatre i requerirà temps, dedicació, esforç i com sempre, recursos econòmics. Ens espera un llarg i dur camí i necessitaré tot el suport i solidaritat possible.

dijous, 11 d’octubre del 2012

No llencis els taps: regala'ls! Estàs regalant un somriure!




El curs passat vam iniciar un nou projecte al nostre centre: la recollida de taps de plàstic per causes solidàries.

Vàrem començar recollint taps per en Guillem, un noi de 16 anys de Torroella a qui li va caure una porteria de futbol a sobre deixant-lo tetraplègic. Com que ell va poder aconseguir els quilos necessaris a mitjans de desembre, per Nadal nosaltres vàrem buscar algú més a qui ajudar. Vàrem poder donar uns 100 kg a la Jéssica  de Vilafant i afortunadament ja ha pogut rebre el seu processador de so.

El final de curs passat vam recollir uns 300 kg més que es van dividir per dues causes diferents: en Ferran de Lloret que necessitava una cadira de rodes elèctrica i en Jordi de Caldes, un noi de 38 anys que fa 9 va patir un greu accident de trànsit que el va deixar  tetraplègic. En Ferran necessitava 3.000 kg de taps de plàstic i en Jordi 30.000 kg.

Enguany, davant de l'èxit del curs passat, seguirem recollint taps i us animem a participar amb aquest gest tan senzill i màgic que permet donar esperança a les famílies que tant ho necessiten.

Gràcies a tots i totes!! 

diumenge, 7 d’octubre del 2012

Pau Bowles (escriptor i compositor)

"Una de les coses més difícils d'ensenyar a un nen
és que la veritat és més important que les seves conseqüències".


dilluns, 1 d’octubre del 2012

"El cazo de Lorenzo"

Lorenzo és un nen diferent, especial, i el seu "cazo" emplena un buit que finalment sembla omplir...

Per mirar el vídeo fes un click aquí.

El caçador d'estrelles

Michel era un nen que residia en un orfanat on no rebia cap mostra d'afecte, però tot i així era un nen molt feliç perquè comptava amb una amiga inseparable; Eri. Ella era tot el que tenia.

Tots els matins sonava una campana perquè s'aixequessin, però aquell dia Eri havia entrat en un son molt profund: el seu cor havia deixat de funcionar tot i que ningú sabia perquè.

Michel va remoure cel i terra amb l'esperança de trobar algun metge, infermera, curandero,... a algú que pogués curar a la seva Eri.

Ja esgotat i sense esperances tornava cap a l'orfanat quan una pidolaire, en veure'l tan trist, es va oferir a ajudar-lo i li va dir:

-L'Eri té el cor malalt per la falta d'amor que ha sofert des de que la van abandonar. Per curar-la s'ha de teixir un cor ple d'estrelles. Has de trobar a nou persones que representin una classe d'amor diferent i retallar una estrella de la roba de cadascun d'ells sense que se n'adonin. Quan les tinguis jo et teixiré amb elles un cor ple d'estrelles.
Quan tinguis el cor encara faltarà una estrella secreta, la número deu, que serà la que et permetrà que les altres tinguin poder, però l'hauràs de descobrir tu mateix.

Michel, que degut a les seves circumstàncies no era expert en temes d'amor, amb molt d'esforç va acabar trobant les nou estrelles:

I. El secret de l'amor romàntic:
   Si no t'enamores de la vida, la vida no s'enamorarà de tu.

II. El secret de l'amor de llarga durada:
    L'amor és una conquesta constant.

III. El secret de l'amor als fills:
     Els fills són mestres espirituals que et permeten créixer més enllà de tu.

IV. El secret de l'amor als amics:
      Els amics són la família espiritual que escollim pel viatge de la vida.

V. El secret de l'amor als animals:
     Els animals ens ensenyen a ser humans.

VI. El secret de l'amor a la natura:
      L'Univers sencer es troba present en aquest full de paper.

VII. El secret de l'amor als llibres:
       El savi no es reconeix per tot el que sap sinó per tot el que estima.

VIII. El secret de l'amor a la vida:
         La qualitat d'un cor no resideix en l'amor que pot donar a un, sinó en quants hi caben en ell.

IX. El secret de l'amor a un mateix:
      No importa el que ets, sinó el que pots arribar a ser.

La pidolaire li va teixir el cor ple d'estrelles i Michel se'n va anar cap a l'hospital pensant en l'estrella que encara li faltava. Quan va arribar, li va donar el cor a l'Eri i de seguida va comprendre quina era l'estrella número deu, per la qual cosa va acostar-se a l'orella de la seva amiga i li va dir:

-T'estimo Eri.

El secret últim de l'amor és que hi ha qui fa però no diu i hi ha qui diu però que no fa. Per estimar s'ha de fer i dir. Els batecs del cor mai són silenciosos.

Finalment l'Eri va despertar.