diumenge, 29 de desembre del 2013

divendres, 20 de desembre del 2013

Bon Nadal!!!

El Racó de Pastoral us desitja un Bon Nadal!!!



Pregària de Nadal

Aviat serà Nadal, Déu, Pare nostre.
Aviat celebrarem el naixement de Jesús.
Ell ve a viure entre nosaltres
en la senzillesa i en la pobresa;
ell ve a viure entre nosaltres
per ensenyar-nos a estimar de veritat.

Fes que visquem aquesta festa amb molta alegria,
amb tota la gent que estimem.
I fes que la vinguda de Jesús
ens faci tenir ganes de ser com ell:
que sapiguem ser senzills,
ques sapiguem compartir el que tenim,
que sapiguem ajudar als altres,
que sapiguem pensar en el bé de tothom
i no només en el nostre.


dimarts, 17 de desembre del 2013

Advent: Generositat

La generositat no ha d'ésser l'experiència d'una setmana, d'un moment sinó que hauria d'ésser una actitud, una manera de fer en la nostra vida. La generositat, la gratuïtat i la donació tenen el poder de canviar les coses entre nosaltres a l'aula, al lloc on vivim i fins i tot el món.

Què passaria si tot el món apliqués aquests principis? Doncs que podríem canviar la realitat quotidiana.

El Nadal celebra el naixement d'algú, Jesús de Natzaret, que va fer de la generositat una manera de viure. Aquest pot ser un bon moment per començar a aplicar aquest valor com el nostre estil de viure. Així, segur que canviarem el món.

NADAL CANVIA EL MÓN!


dimarts, 3 de desembre del 2013

Campanya de Nadal 2013

Un any més ens adherim a la Campanya de Nadal de recollida d'aliments i venda de llantions per col·laborar amb Càrites i Mans Unides. Va bé que en aquesta època en què la societat ens aboca a un consumisme desenfrenat sapiguem privar-nos d’algunes coses per fer participar a altres del nostre benestar. Així ens apropem a la veritable solidaritat. 

Que aquesta Campanya serveixi per donar una mica d'alegria a les persones més necessitades de la nostra ciutat. Com sempre, cada dia us demanarem que porteu un aliment diferent i que la caducitat sigui a llarg termini:


-Dilluns 9 de desembre: llauna de conserves.


-Dimarts 10 de desembre: pasta.


-Dimecres 11 de desembre: llegums.


-Dijous 12 de desembre: venda de Llantions de Mans Unides (1,5 euros).


-Divendres 13 de desembre: llet, oli i sucre.







dimarts, 26 de novembre del 2013

Advent: En Maties i l'estel

Fa uns dos mil anys, a l'orient, hi vivia en Maties, un jove bufó. En Maties anhelava ser un home savi. Els astres del firmament el fascinaven, i mai es cansava de mirar el cel, ni de perdre's en la seva immensitat, i es va donar la casualitat que la mateixa nit que Melcior, Gaspar i Baltasar van descobrir el nou estel, en Maties també el va veure i va pensar: "Aquest estel és molt més grillant que els altres. És l'estel d'un rei. Sens dubte, ha nascut un nou sobirà. He de trobar-lo i oferir-li els meus serveis. Em posaré de camí, i l'estel em guiarà."

Va estar una llarga estona pensat què podia dur-li al nou rei. El seu capell de bufó, el seu carilló i la seva flor eren els seus béns més preuats. Així doncs, va emprendre el camí, el seu capell de bufó al cap, el seu carilló en una mà, i la flor en l'altra.

La primera nit, l'estel el va guiar fins a una casa. Allà va trobar un nen paralític. Plorava perquè no podia jugar amb els altres nens. El bufó va pensar: "li donaré el meu capell a aquest nen. Ell el necessita més que un rei". El nen es va posar el capell al cap, i el seu somriure feliç va commoure en Maties.

La segona nit, l'estel el va guiar fins a un palau. Allà va trobar un nen cec. Plorava perquè no podia jugar amb els altres nens. El bufó va pensar: "Li donaré el meu carilló a aquest nen. Ell el necessita més que un rei". El nen va fer sonar el carrilló, i el seu somriure feliç va commoure en Maties.

La tercera nit, l'estel el va guiar fins a un castell. Allà va trobar un nen mut. Plorava perquè no podia jugar amb els altres nens. El bufó va pensar: "Li donaré la meva flor a aquest nen. Ell la necessita més que un rei." El nen va contemplar la flor, i el seu somriure feliç va commoure en Maties.

"Ara ja not inc res per a oferir-li al nou rei. Potser seria millor que tornés cap a casa." Però quan el bufó va mirar cap al cel, va veure que l'estel s'havia aturat i que brillava més que mai. Aleshores va anar cap a on senyalava l'estel. Davant d'un estable que era al mig del camp, va trobar els tres reis i alguns pastors. Ells també havien estat seguint l'estel per conèixer el nou rei.

El nou rei estava en un pessebre, era un nen pobre i anava nu. Maria, que volia posar un drap net sobre la palla, mirava al seu voltant tot buscant ajuda. No sabia on deixar el nen. Josep donava de menjar al ruc; i els altres anaven carregats de regals. Els reis duien or, encens i mirra; els pastors portaven llana, llet i pa. En Maties anava amb les mans buides. Maria, plena de confiança, va depositar el nen en els seus braços. En Maties va trobar el rei a qui volia servir a partir d'aleshores. I va saber que havia donat el seu capell de bufó, el seu carilló i la seva flor per poder rebre ara d'aquest nen, amb un somriure, la saviesa que havia anhelat.


diumenge, 24 de novembre del 2013

Isadora Duncan

"El millor llegat que pots deixar a un nen
és permetre que camini el seu propi camí, amb els seus propis peus".


dimecres, 20 de novembre del 2013

diumenge, 17 de novembre del 2013

divendres, 15 de novembre del 2013

Vora el riu

Un vell, assegut a la vora d'un riu, pescava en silenci observant la fluidesa de l'aigua. Li agradava estar allà acompanyat pel sol i els mosquits, amb els peus enfonsats al fang. El sedal es deixava arrossegar per la corrent, tot i no utilitzar esquer. Agafar un peix no era important. El fet de seure's vora el riu, amb els peus al fang i l'esquer ballant sobre l'agiua era suficient per a ell.

El vell era filòsof i sabia que no era popular entre bona part de la societat, aquells lógics i pedants que utilitzaven les paraules com a escut o arma. Les seves ensenyances sempre havien esta complexes, amb endevinalles, jocs de paraules i amb un sublim sentit del ridícul. Les discusions amb altres filòsofs no l'interessaven. Moltes vegades feia el següent plantejament: si dos persones discuteixen i una guanya i l'altra perd, significa això que una té raó i l'altra està equivocada? O les dos ténen part de raó? Esperar respostes definitives és com esperar per a res, deia als seus alumnes. Observeu tot i deixeu els punts de vista divergents tal com estan. Aquesta és la manera de portar una existència en pau i harmonia.

Sabia que moltes vegades se'n reien d'ell a les esquenes, i en ocasions, obertament. I què? No l'importava! Ell sabia el que sabia i també sabia què no sabia, i amb això en feia prou. tot i això, la seva fama havia augmentat i continuament el buscava gent per trobar la veritat definitiva, però no estava a la seva mà transmetre la veritat essencial als altres. Només podia compartir la seva veritat, i fins i tot aquesta canviava d'un dia per l'altre, igual que les estacions.

No, ell estava molt millor allà, al costat del riu, amb la única companyia dels mosquits i algun que altre ocell. Havia aprés moltes coses allà assegut observant la fluidesa de l'aigua: en petites gotes, com un rierol mínim; obstruida i fangosa, com una presa; salvatge i trubulenta, com un riu en primavera; serena, com el gran riu que tenia davnt; veloç i enfurat, com els ràpids riu amunt que després es tornen pausats i pesats, com el curs del riu que passa pel poble. La clau consistia en trobar un ritme personal adquat i mantenir-ho. Era molt millor adoptar una actitud harmoniosa i consistent que cambiar el flux cada dia o, fins i tot, vàries vegades en una jornada. Ell mateix havia estat turbulent a la seva juventut, però la combinació d'aprenentatge i patiment havien canviat aquesta situació. Ara li agradava seure allà, amb els peus al fang, l'esquer ballant, la ment buida i gaudir del moment.


diumenge, 10 de novembre del 2013

diumenge, 3 de novembre del 2013

diumenge, 20 d’octubre del 2013

dijous, 17 d’octubre del 2013

Pregària: Harmonia de Colors

Senyor, Jesús,

Et sentim ben a prop nostre;
ets el nostre Pare i Déu nostre;
quan ens adormim, tu ens vetlles,
quan caminem tu vas al davant;
quan ens cansem tu ens animes;
Tu, Jesús, que aquest curs i sempre ens has dit que hem de ser HARMONIA DE COLORS a l'escola, a la família, al carrrer, per tot arreu.

Fes que cada un de nosaltres, nens i nenes, nois i noies, joves i vells, professors i professores, formem aquesta família de La Salle que és aquest  món meravellós "arc de sant martí de colors harmoniosos".

Jesús, avui hem tingut un somni meravellós:
-Era un món de globus de coros que pujaven cap al cel.
-Jo vaig veure un que deia: "Sinfonia de colors i de persones".
-Cada un era d'un color diferent i portava un escrit.
-Jesús, fes que siguem com el color blanc que és llum, bondat, innocència, fe...
-Senyor, que siguem com el groc que representa la llum del sol, l'alegria, la felicitat, la intel·ligència,...
-Jo vull ser com el taronja que brilla al sol i es nodreix i dóna felicitat i és creatiu.
-I jo vull ser com el vermell, que significa foc, sang i guerra, energia, fortalesa i amor.

Et demanem, Senyor Jesús, que tots plegats, blancs i negres, petits i grans, visquem en un MÓN HARMONIÓS DE MOLTS COLORS, on visquem en pau i sense baralles ni guerres i on ens estimem de veritat uns i altres.

Que descansi el cel ben blau sobre la terra bonica, plena de verds i grisos, grocs i taronges, blancs i negres... i el cel ple de la teva misericòrdia que tots esperem per sempre.

Gràcies Jesús:
Per les muntanyes, pels rius, per les valls i pels animals que hi viuen.
Gràcies pel so, que dóna llum i escalfa i que fa créixer les plantes.
Gràcies per l0aigua que dóna vida.
Gràcies per tots els éssers vivents, per les persones que ens estimen i per tots els que formem aquest bell conjunt HARMONIÓS DE COLORS DE LA SALLE.


dimecres, 16 d’octubre del 2013

16 d'octubre: Dia Mundial de l'Alimentació

Acción Contra el Hambre és una organització humanitaria internacional que combateix amb el desnodriment i garanteix aigua i mitjans de vida segurs a les poblacions més vulnerables. La seva visió és simple: UN MÓN SENSE FAM.

Des de la infantesa, compartir és quelcom natural.




divendres, 11 d’octubre del 2013

El criador de cavalls

En Penn feia molts anys que criava cavalls pel duc però ja era molt gran, així que el seu senyor li va preguntar si coneixia a algú que el pogués substituir. En Penn li va dir:

-Conec a un home que podrà ajudar-lo. És un home pobre que transporta fusta i verdures per guanyar-se la vida, però té capacitat de diferenciar als grans cavalls dels que són només bons. Un cavall excel·lent és aquell que no es jutja només per la seva aparença.

El duc, satisfet, va manar que l'anessin a buscar i li va demanar que trobés un cavall especial. L'home es va absentar durant tres mesos, fins que un dia li va comunicar al duc que havia trobat el cavall.

-Quin tipus de cavall és? - va preguntar el duc.

-Una euga groga.

El duc va enviar a buscar el cavall, però quan el va veure va comprovar que en realitat era un semental negre. Furiós va eviar a buscar a en Penn. El rostre de'n Penn es va il·luminar quan va veure el cavall.

-Ah! - va exclamar. - Encara és millor del que em pensava. La seva capacitat és infinitament major que la meva. Ha prescindit completament de judgar al cavall pel seu aspecte i només veu la seva naturalesa interior. Quan mira al cavall no veu si és mascle o femella ni de quin color és: ell busca la seva essència, d'aquesta manera pot veure el potencial de grandesa d'un cavall.

Veritablement aquell era el millor exemplar que el duc mai havia vist.



diumenge, 6 d’octubre del 2013

diumenge, 29 de setembre del 2013

diumenge, 22 de setembre del 2013

divendres, 13 de setembre del 2013

Més que companys: AMICS!

Bon dia a tothom:

Segon dia de classe. Potser t'hagi costat na mica aixecar-te, però ja ets aquí… i anem entre tots, a fer que aquest dia valgui la pena. Com sempre, us convido a començar el nostre dia donant-li sentit, posant un toc especial al mateix.

Has tingut alguna mascota? Sí? algun ocell, gos, peix… Segur que li has posat un nom. Posar nom als animals, no diguem ja a les persones, significa que per a nosaltres són molt importants. Són nostres. Escolta aquest tros d'un llibre titulat: “El petit Princep”.

- No – va dir el petit Princep. Busco amics. Què significa fer amics?

- És una cosa massa oblidada – va dir la guineu-. Significa crear llaços entre tu i jo.

- Crear llaços?


- Sí –va dir la guineu-. Per a mi no ets encara més que un noiet semblant a cent mil noiets. I no et necessito. I tu tampoc em necessites. No sóc per a tu més que una guineu semblant a cent mil guineus. Però, si em domestiques, tindrem necessitat l'u de l'altre. Seràs per a mi únic en el món. Seré per a tu únic en el món…

Els éssers humans necessitem fer amistat amb els que ens envolten. I això significa que tu m'importes a mi, que per a mi ets algú. Cada dia és un bon dia per a fer noves amistats entre nosaltres i també millorar les amistats amb els meus amics. 


dimarts, 10 de setembre del 2013

Oración de los cinco dedos, de Jorge Bergoglio (Papa Francisco)

1. El dedo pulgar es el que está más cerca de ti. Así que comienza orando por aquéllos que están más unidos a ti. Son los más fáciles de recordar. Orar por los que amamos es "una dulce tarea." 

2. El próximo dedo es el índice: Ora por los que enseñan, instruyen y curan. Ellos necesitan apoyo y sabiduría al conducir a otros por la dirección correcta. Manténlos en tus oraciones. 


3. El siguiente dedo es el más alto. Nos recuerda a nuestros líderes, a los obernantes, a quienes tienen autoridad. Ellos necesitan la dirección divina.

4. El próximo dedo es el del anillo. Sorprendentemente, éste es nuestro dedo más débil. Él nos recuerda orar por los débiles, enfermos o atormentados por problemas. Ellos necesitan tus oraciones.

5. Y finalmente tenemos nuestro dedo pequeño, el más pequeño de todos. El meñique debería recordarte orar por ti mismo. Cuando hayas terminado de orar por los primeros 
cuatro grupos, tus propias necesidades aparecerán en una perspectiva correcta y estarás preparado para orar por ti mismo de una manera más efectiva.



Acció Poètica

Acció Poètica és un moviment mural i literari que es va iniciar en 1996 a Mèxic per Armando Alanis, amb l'ajuda de altres artistes per fer aquest moviment reconegut. Aquest moviment va nèixer amb l'objectiu de fer arribar a la gent missatges d'amor i optimistes en un moment en el que Mèxic vivia molta violència, inseguretat i problemes econòmics.

El grup d'artistes, amb el consentiment dels veïns, pintaven un mur d'un carrer o d'una casa en blanc i, a sobre, amb lletra negra, escrivien un tipus de poesia forta, impredecible i molt enérgica, creada amb la intenció de ser llegida en veu alta i que pot ser inventada per ells mateixos o que cita a algún poeta reconegut.

Acció Poètica ha estat un moviment tant impactant que, a poc a poc, ha anat extenent-se per diferents països i, segurament, no trigarà a arribar a prop nostre ja que avui sóm nosaltres qui necessitem una dosi d'optimisme.

Per mirar el treball d'Acció Poètica fes un click aquí.





diumenge, 8 de setembre del 2013

diumenge, 1 de setembre del 2013

diumenge, 18 d’agost del 2013

Audrey Hepburn

"Per tenir ulls hermosos, busca la bondad en els altres;
per tenir llavis hermosos, parla amb paraules amables;
per tenir elegancia, camina sabent que mai estàs sol".


diumenge, 11 d’agost del 2013

diumenge, 4 d’agost del 2013

Novalis (Georg Friedrich Philipp Freiherr von Hardenberg)

"El camí misteriós va cap a l'interior. És en nosaltres, i no en una altra part,
on es troba l'eternitat dels mons, el passat i el futur".


diumenge, 7 de juliol del 2013

dimarts, 2 de juliol del 2013

Vols viatjar?

Després d'un curs intens i de molta feina arriben les merescudes vacances!!! Des del Racó de Pastoral us volem desitjar un bon estiu!!!

Us deixem un petit vídeo per qui vulgui reflexionar entorn a la lectura. Ara, que tenim més estones lliures, potser podem viatjar des de qualsevol lloc on ens trobem fins al món de la fantasia i del misteri al que ens porta cada llibre...




diumenge, 30 de juny del 2013

Marco Aurelio

"La felicitat en la teva vida depén de la qualitat dels teus pensaments;
actua, doncs, d'acord amb ells".


diumenge, 2 de juny del 2013

Immanuel Kant

"No busquis el favor de la multitud,
que poques vegades arriba per mitjans honrats i legals.
Busca l'aval d'uns quants;
no tinguis en compte la quantitat de veus, sinó el seu pes".


diumenge, 26 de maig del 2013

Leonardo Da Vinci

"Sento la urgència de fer.
Amb el coneixement no n'hi ha prou, cal aplicar-lo.
Amb tenir voluntat no n'hi ha prou, cal utilitzar-la."


diumenge, 19 de maig del 2013

Robert Doisneau

"Les meravelles de la vida diaria m'entusiasmen:
cap director de cinema pot reflectir allò inesperat
que es troba al carrer".


divendres, 17 de maig del 2013

5è dia de FESTES LA SALLE


Una cosa característica dels col·legis La Salle al llarg de la història ha estat la presència dels Germans de la Salle. Quan van començar les primeres escoles, tots els professors eren Germans. Avui sabem que en els col·legis, a més de Germans, hi ha mestres, personal d'administració... Tots junts realitzen la tasca d'educar els nens i alumnes de col·legis La Salle que hi ha al món.

És el Setembre de 1682 quan els mestres que s'havien unit a la Salle comencen a anomenar-se Germans, exactament, Germans de las Escoles Cristianes. Adopten un hàbit comú, una túnica llisa negra amb un coll blanc que sobresurt per sobre i que és típic d'aquella època. Avui encara l'hàbit dels Germans continua sent pràcticament similar. Ser Germans significa que viuran junts, compartiran el dinar, els temps de descans, però també el treball i els temps de pregària. És un nou tipus de família que funda Joan Baptista de La Salle: la família de les Escoles Cristianes.


dijous, 16 de maig del 2013

4t dia de FESTES LA SALLE


El 9 de Març de 1679 ens trobem a Reims. El sacerdot Joan Baptista de la Salle es dirigeix al col·legi de les Germanes del Nen Jesús, un col·legi per a nenes pobres, del qual  Joan Baptista és responsable i ajuda les monges en el seu funcionament. A la porta coincideix amb un home que no coneix. No sap el seu nom ni la seva procedència, però aquest personatge canviarà radicalment la vida de La Salle.

Es diu Adrià Nyel. Ve del Nord-Oest de França amb un objectiu: obrir una escola a Reims per a nens pobres com les que ja ha obert anteriorment en altres llocs de França. Necessita ajuda, i Joan Baptista de la Salle la hi oferirà. És el començament de les Escoles La Salle. Joan Baptista primer ajuda sense comprometre’s massa, és solament una ajuda: diners... però a poc a poc les escoles la Salle van demanant més d'ell. El seu compromís passarà a ser total. Les escoles seran la seva vida.


dimecres, 15 de maig del 2013

3r dia de FESTES LA SALLE


L'any 1678 va ser un any important en la vida de Joan Baptista de la Salle. El 9 d'abril, dissabte sant, és ordenat sacerdot a la capella de l'arquebisbat de Reims. La seva il·lusió de tants anys, ser sacerdot, es convertia ara en realitat. Des dels anys en què era petit, en que llegia llibres de vides de sants que li havia deixat la seva àvia, la Salle se sent cridat a dedicar la seva vida a Déu i no veu millor forma de fer-ho que a través del sacerdoci.

Amb 27 anys és sacerdot, per davant li queda una vida de lliurament a l'Església, amb la celebració de l'eucaristia, del sagrament del perdó. Però, com ja sabem, la crida de Déu ve per una altra banda. Sant Joan Baptista de la Salle no serà recordat per haver estat sacerdot, sinó per haver fundat escoles per a nens pobres.

dimarts, 14 de maig del 2013

2n dia de FESTES LA SALLE


Avui tenim clar, i almenys en aquesta zona del món, que tots els nens van a l'escola. En l'època de La Salle, sols els nens, que avui diríem rics, podien anar a l'escola. Joan Baptista de la Salle era un d'ells. A l'edat de 9 anys va anar al col·legi dels Jesuïtes. En aquell temps es començava  a anar al col·legi amb aquesta edat.

Els professors i companys del col·legi expliquen que era un alumne molt bo, que tenia molts amics i que era molt responsable en els estudis. Li agradava molt el teatre i va participar en diverses obres de teatre que es van representar al col·legi. Els seus resultats acadèmics van ser excel·lents, i el 1669, amb 18 anys aconseguia el seu títol de mestre en Arts, la qual cosa permetia començar la universitat.


dilluns, 13 de maig del 2013

1r dia de FESTES LA SALLE


Comencem avui la setmana lasal·liana. Al llarg d'aquesta setmana Coneixerem una miqueta més sobre la vida de Sant Joan Baptista de La Salle.

Sant Joan Baptista de La Salle va néixer el 1651 a Reims, una ciutat de França que és molt famosa per ser la capital del xampany. El seu pare, Lluís de la Salle, treballava per al rei portant els comptes del regne. La seva mare Niolasa Möet, pertanyia a una família de grans agricultors (dedicats al vi fonamentalment). Era el més gran de set germans, i com a tal va exercir com un germà responsable dels seus germans en diversos moments de la seva vida.

Ja sent petit dedicava temps a cuidar-se dels seus germans, a jugar amb ells. Més tard va saber convertir-se en aquest germà més gran que sabia aconsellar als seus germans, orientar-los en els moments de dificultat. Probablement, aquestes experiències el van ajudar a l'hora de fundar els Germans de les Escoles Cristianes. Des de la seva pròpia experiència va entendre el que significa ser "germà més gran" dels nens.


diumenge, 12 de maig del 2013

diumenge, 28 d’abril del 2013

Kofi Annan

"La igualtat de gènere és més que una meta en sí mateixa:
és una condició necessària per afrontar el repte de reduir la pobresa,
aconseguir un desenvolupament sostenible i construir un bon govern."