Advent: En Maties i l'estel

Fa uns dos mil anys, a l'orient, hi vivia en Maties, un jove bufó. En Maties anhelava ser un home savi. Els astres del firmament el fascinaven, i mai es cansava de mirar el cel, ni de perdre's en la seva immensitat, i es va donar la casualitat que la mateixa nit que Melcior, Gaspar i Baltasar van descobrir el nou estel, en Maties també el va veure i va pensar: "Aquest estel és molt més grillant que els altres. És l'estel d'un rei. Sens dubte, ha nascut un nou sobirà. He de trobar-lo i oferir-li els meus serveis. Em posaré de camí, i l'estel em guiarà."

Va estar una llarga estona pensat què podia dur-li al nou rei. El seu capell de bufó, el seu carilló i la seva flor eren els seus béns més preuats. Així doncs, va emprendre el camí, el seu capell de bufó al cap, el seu carilló en una mà, i la flor en l'altra.

La primera nit, l'estel el va guiar fins a una casa. Allà va trobar un nen paralític. Plorava perquè no podia jugar amb els altres nens. El bufó va pensar: "li donaré el meu capell a aquest nen. Ell el necessita més que un rei". El nen es va posar el capell al cap, i el seu somriure feliç va commoure en Maties.

La segona nit, l'estel el va guiar fins a un palau. Allà va trobar un nen cec. Plorava perquè no podia jugar amb els altres nens. El bufó va pensar: "Li donaré el meu carilló a aquest nen. Ell el necessita més que un rei". El nen va fer sonar el carrilló, i el seu somriure feliç va commoure en Maties.

La tercera nit, l'estel el va guiar fins a un castell. Allà va trobar un nen mut. Plorava perquè no podia jugar amb els altres nens. El bufó va pensar: "Li donaré la meva flor a aquest nen. Ell la necessita més que un rei." El nen va contemplar la flor, i el seu somriure feliç va commoure en Maties.

"Ara ja not inc res per a oferir-li al nou rei. Potser seria millor que tornés cap a casa." Però quan el bufó va mirar cap al cel, va veure que l'estel s'havia aturat i que brillava més que mai. Aleshores va anar cap a on senyalava l'estel. Davant d'un estable que era al mig del camp, va trobar els tres reis i alguns pastors. Ells també havien estat seguint l'estel per conèixer el nou rei.

El nou rei estava en un pessebre, era un nen pobre i anava nu. Maria, que volia posar un drap net sobre la palla, mirava al seu voltant tot buscant ajuda. No sabia on deixar el nen. Josep donava de menjar al ruc; i els altres anaven carregats de regals. Els reis duien or, encens i mirra; els pastors portaven llana, llet i pa. En Maties anava amb les mans buides. Maria, plena de confiança, va depositar el nen en els seus braços. En Maties va trobar el rei a qui volia servir a partir d'aleshores. I va saber que havia donat el seu capell de bufó, el seu carilló i la seva flor per poder rebre ara d'aquest nen, amb un somriure, la saviesa que havia anhelat.

Isadora Duncan

"El millor llegat que pots deixar a un nen

és permetre que camini el seu propi camí, amb els seus propis peus".

Praying for Haiyan Victims

Els lasal·lians d'arreu del món fem present als filipins que sofreixen per les calamitats de la natura.

John Wayne

"El valor és estar mort de por,

i amb tot això tornar a muntar".

Vora el riu

Un vell, assegut a la vora d'un riu, pescava en silenci observant la fluidesa de l'aigua. Li agradava estar allà acompanyat pel sol i els mosquits, amb els peus enfonsats al fang. El sedal es deixava arrossegar per la corrent, tot i no utilitzar esquer. Agafar un peix no era important. El fet de seure's vora el riu, amb els peus al fang i l'esquer ballant sobre l'agiua era suficient per a ell.

El vell era filòsof i sabia que no era popular entre bona part de la societat, aquells lógics i pedants que utilitzaven les paraules com a escut o arma. Les seves ensenyances sempre havien esta complexes, amb endevinalles, jocs de paraules i amb un sublim sentit del ridícul. Les discusions amb altres filòsofs no l'interessaven. Moltes vegades feia el següent plantejament: si dos persones discuteixen i una guanya i l'altra perd, significa això que una té raó i l'altra està equivocada? O les dos ténen part de raó? Esperar respostes definitives és com esperar per a res, deia als seus alumnes. Observeu tot i deixeu els punts de vista divergents tal com estan. Aquesta és la manera de portar una existència en pau i harmonia.

Sabia que moltes vegades se'n reien d'ell a les esquenes, i en ocasions, obertament. I què? No l'importava! Ell sabia el que sabia i també sabia què no sabia, i amb això en feia prou. tot i això, la seva fama havia augmentat i continuament el buscava gent per trobar la veritat definitiva, però no estava a la seva mà transmetre la veritat essencial als altres. Només podia compartir la seva veritat, i fins i tot aquesta canviava d'un dia per l'altre, igual que les estacions.

No, ell estava molt millor allà, al costat del riu, amb la única companyia dels mosquits i algun que altre ocell. Havia aprés moltes coses allà assegut observant la fluidesa de l'aigua: en petites gotes, com un rierol mínim; obstruida i fangosa, com una presa; salvatge i trubulenta, com un riu en primavera; serena, com el gran riu que tenia davnt; veloç i enfurat, com els ràpids riu amunt que després es tornen pausats i pesats, com el curs del riu que passa pel poble. La clau consistia en trobar un ritme personal adquat i mantenir-ho. Era molt millor adoptar una actitud harmoniosa i consistent que cambiar el flux cada dia o, fins i tot, vàries vegades en una jornada. Ell mateix havia estat turbulent a la seva juventut, però la combinació d'aprenentatge i patiment havien canviat aquesta situació. Ara li agradava seure allà, amb els peus al fang, l'esquer ballant, la ment buida i gaudir del moment.

Miles Davis

"Una llegenda és un ancià amb bastó conegut pel que feia.

Jo continuo fent-ho".

Joan Collins

"El problema de la bellesa és
com nèixer siguent ric i empobrir-se a poc a poc".