El racó de pastoral de La Salle SCF: de febrer 2015

divendres, 27 de febrer del 2015

Treball en equip

dimecres, 25 de febrer del 2015

01 Quaresma 2015: L'herència del pare

Hi havia una vegada un vellet que estava malalt i cansat. Tenia quatre fills, i de cap d'ells rebia la menor atenció. Vivia en una enorme pobresa. Difícilment aconseguia sobreviure. En la seva petitíssima granja deambulaven unes quantes gallines primes, que vivien quasi de miracle, i almenys, no deixaven de pondre un parell d'ous diàriament. La resta de la dieta que el vellet consumia, eren unes quantes fruites silvestres que cada dia li costava molt d'esforç recol·lectar.

Un dia, buscant entre les seves escasses pertinences, va trobar dues monedes de plata i se li va ocórrer una genial idea. En el poble les va intercanviar amb un mercader d'articles antics qui li va donar un vell bagul. Com va poder el va traslladar a casa seva. Un cop allà el va deixar a la vista, en el centre de la seva humil cabanya. Per casualitat un dels seus fills el va visitar i intrigat li va preguntar:

- "Què hi guardes aquí?"

- "Un secret", li va contestar, "que només coneixereu tu i els teus germans el dia en què em mori, doncs aquí hi ha tota la meva herència".

L'endemà el va enterrar sota el seu llit. I amb sorpresa va veure que a partir de llavors un fill, almenys, el visitava durant el dia. Li portaven llet i mel, i entre els quatres fills li mantenien la seva cabanya ben neta.
Un dia al vell se li va aturar el temps morint a la seva granja. Immediatament els fills es van donar cita, no tant per a vetllar-lo, per descomptat, sinó per a veure a quant pujava la seva herència i, quina no va ser la seva sorpresa que una vegada desenterrat i obert el cofre, l'única cosa que van trobar va ser un tros de paper que deia de pròpia mà, amb lletra una mica torta i tremolosa:

"Fills meus: l'autèntic amor no espera, es lliura generosament sense esperar recompensa. La meva única herència és que aprengueu a estimar; hauria desitjat deixar-vos més, però el meu únic llegat és donar-vos les gràcies pel que em vau donar en vida."

Els quatre germans van comprendre que un bon pare pot donar la vida pels seus fills, però alguns no donen rés en vida als seus pares.

Amb llàgrimes als ulls, li van donar finalment una digna sepultura, i un d'ells, quan va tirar l'últim grapat de terra, el va acomiadar dient: "Et prometo estimar sense esperar, amen".

diumenge, 22 de febrer del 2015

El bon pastor

Sabeu què és un pastor? Un pastor és aquell que té cura de les ovelles. Un pastor estima molt a les seves ovelles. Es preocupa perquè tinguin menjar i aigua. Espanta els animals que volen atacar les ovelles. També dur un bastó. Jesús ens estima com a les seves ovelles. Ell ens dóna coses bones. Ell ens protegeix. Quan una ovella es perd, ell va i la busca. Quan estem lluny, ell ens vol portar a casa. Ell és un Bon Pastor. Ell ens estima molt.

QUANTS PASTORS CONEIXEU? QUÈ FAN ELS PASTORS?...

Andrew Carnegie (industrial i filàntrop)

"Cap home serà un gran líder si vol fer-ho tot sol

o tenir tot el crèdit d'haver-ho fet."

dimecres, 18 de febrer del 2015

La Quaresma, dimecres de cendra

La quaresma és el temps litúrgic en el qual ens preparem per a la Paqua. Dura 40 dies. Comença el Dimecres de Cendra i finalitza el Dijous Sant. Els quaranta dies recorden molts fets bíblics: 40 dies de dejuni de Jesús en el desert, 40 anys del poblde d'Israel en el desert, 40 dies que Moisès va passar a la Muntanya del Sinaí, 40 dies del diluvi universal, etc.

La quaresma i la setmana santa es mouen en el calendari seguint la celebració de la Pasqua, que és sempre el diumenge després de la primera lluna plena de primavera.

El temps de la quaresma no és anterior al segle IV, i en moltes esglésies és certament posterior. Tot i així, la celebració de la Pasqua sempre va tenir una certa preparació, consistent en el dejuni de dos o tres dies de duración. En l'antiguitat solament se celebrava l'eucarisita els diumenges, però es dejunava tots els dimecres i divendres de l'any, excepte durant el temps pasqual. Per això, molt aviat, el dejuni que precedia la solemnitat de la Pasqua va acabar per omplir la setmana sencera.

En el passat, el seguiment de les normes de dejuni i abstinència establertes per l'Església havia estat molt rigorós, amb una prohibició molt expressa de menjar carn o qualsevol aliment blanc els divendres. Per altra banda, durant aquest període del calendari litúrgic les esglésies de la ciutat celebren viacrucis al seu interior.

Aquesta època és la que coneix el major esplendor del catecumenat d'adults, que es realitzava en aquestes semanes prèvies a la Pasqua. També en aquesta època s'instaurà la penitència pública dels grans pecats, amb el ritu de la reconciliació dels penitents en la matinada del Dijous Sant.

En la quaresma el color clau és el morat, i se suprimeixen el Glòria i l'Al·leluia, que es reserven per a la celebració del Diumenge de Resurrecció.

Popularment, la quaresma és representada per una vella de set cames, feta de paper de diari, un ninot d'ampla faldilla. Cada setmana se li ha de tallar un peu, fins que no n'hi quedi cap, i llavors serà Pasqua. També és costum semblant representar-la amb un bacallà sec penjat de la cua en el sostre de les bacallaneries, el qual duu així mateix penjades, de la vora de baix, set grosses arengades.