diumenge, 20 de setembre del 2015

Maria Àngels Anglada

"Ara jo llegia en les teles la vida de la pintora,
com es llegeix una partitura quan s'han après les notes."


dilluns, 14 de setembre del 2015

El Petit Princep i la Guineu

(…)

-Vine a jugar amb mi- digué el petit príncep-: estic molt trist…
-No puc –digué la guineu-, no hi puc jugar, amb tu. No estic domesticada.
-Ah! Perdona – va fer el petit príncep. Però després d’una reflexió, afegí:
-Què vol dir “domesticar”?

(…)

-És una cosa molt oblidada –digué la guineu-. Vol dir “crear lligams”.
-Crear lligams?
-Sí –digué la guineu-. Per ara tu només ets per a mi un noi semblant a d’altres cent mil nois. I jo no tinc necessitat de tu. I tu tampoc no tens necessitat de mi. Jo no sóc per a tu sinó una guineu semblant a cent mil d’altres. Però, si em domestiques, tindrem necessitat l’un de l’altre. Tu seràs per a mi únic al món. Jo seré per a tu única al món.
-Començo a entendre –digué el petit príncep-.

(…)

-La meva vida és monòtona. Jo caço les gallines, els homes em cacen a mi. Totes les gallines s’assemblen i tots els homes s’assemblen. Això em provoca tedi. Però si tu em domestiques, la meva vida serà com assolellada. Coneixeré un soroll de passos que serà diferent de tots els altres. Els altres passos em fan tornar al cau. El teu me’n farà sortir, com una música. I després, mira! Veus, allà baix, els camps de blat? Jo no en menjo, de pa. El blat és inútil per a mi. Els camps de blat no em recorden res. Que n’és, de trist, això. Però els teus cabells són color d’or. Serà meravellós quan m’hauràs domesticat! El blat, que és daurat, em farà recordar de tu. I m’agradarà la remor del vent entre el blat…
La guineu va callar i es quedà mirant el petit príncep llarga estona:
-Si em vols fer el favor… domestica’m! –digué.
-Prou ho voldria –respongué el petit príncep-, però no tinc gaire temps. Tinc amics per descobrir i moltes coses per conèixer.
-Només es coneixen les coses que domestiquem –digué la guineu-. Els homes ja no tenen temps de conèixer res. Tot ho compren fet, a les botigues. Però com que de botigues d’amics no n’hi ha, els homes ja no tenen amics. Si vols un amic, domestica’m.
-Què s’ha de fer? –digué el petit príncep.
-S’ha de ser molt pacient –respongué la guineu-. Primer t’asseuràs una mica lluny de mi, sobre l’herba, jo et miraré de cua d’ull i tu no dirás res. El llenguatge és font de malentesos. Però cada dia podràs seure una mica més a prop…
El petit príncep va tornar l’endemà.
-Hauria estat millor venir a la mateixa hora –digué la guineu-. Si véns, per exemple, a les quatre de la tarda, des de les tres començaré a ser feliç. Com més temps passi, més feliç em sentiré. A les quatre ja em posaré anguniosa i plena de neguit; descobriré què val la felicitat! Però si véns a qualsevol hora, mai no sabré a quina hora guarnir-me el cor… Calen ritus…

(…)

És així com el petit príncep domesticà la guineu. I quan fou hora de marxar:
-Tinc ganes de plorar!... –digué la guineu.
-Tu en tens la culpa –digué el petit príncep- jo no et volia pas cap mal, però tu vas voler que et domestiqués…
-Es clar que sí –digué la guineu.
-Però et tocarà plorar! –digué el petit príncep.
-I força –digué la guineu.
-Així no hi has guanyat res!
-Sí que hi he guanyat –digué la guineu, per allò del color del blat.

(…)

Fragment del diàleg entre el Petit Princep i la Guineu

“El Petit Príncep”, d’Antoine de Saint-Exupéry



És just / No és just


Senyor, fes de mi un instrument de la teva pau;
On hi ha odi, jo hi posi amor;
On hi ha ofensa, jo hi posi perdó;
On hi ha dubte, fe;
On hi ha desesperança, esperança;
On hi ha tenebres, llum;
On hi ha tristes, alegria.
Oh Mestre, que jo no vulgui tant
Se consolat, com consolar,
Ser comprès, com comprendre,
Ser estimat, com estimar.
Perquè donant és com jo rebo.
Perdonant, és com jo sóc perdonat.
I morint a si mateix, es ressuscita a la vida eterna.

Oració de Sant Francesc d’Assís


Ajuda’ns, Senyor, a canviar les nostres societats perquè regni el respecte, la comprensió, la compassió , la misericòrdia i la justícia.