Bronnie Ware ha treballat com a infermera amb cures pal·liatives i ha observat cinc laments que la majoria han compartit amb ella coincidint tots aquests. Ware ens fa un regal posant-los en comú amb nosaltres perquè hi puguem pensar:
- Tant de bo hagués tingut el coratge de viure una vida fidel a mi mateix, i no la vida que els altres esperen de mi.
És el lament més comú quan la seva vida està a punt d’acabar. Miren enrere i s’adonen que no han complert ni tan sols la meitat dels seus somnis i que morirà degut a les eleccions que ha fet, o no fet. La salut aporta una llibertat de la que molt pocs s’adonen, fins que ja no la tenen.
- Tant de bo no hagués treballat tant dur.
Troben a faltar la joventut dels seus fills i la companyia de la seva parella. Lamenten malgastar tot el seu temps en la feina sense reservar-se un moment al dia per la família.
- Tant de bo hagués tingut el coratge d’expressar els meus sentiments.
Molta gent va suprimir els seus sentiments per tenir la pau amb els altres. Com a resultat d’això mai van arribar a ser el que eren capaços d’arribar a ser.
- M’agradaria haver estat en contacte amb els meus amics.
Molts havien arribat a estar tan atrapats en les seves pròpies vides que havien deixat córrer a les seves amistats.
- Tant de bo m’hagués permès ser més feliç.
Molts no s’adonen fins al final que la felicitat és una elecció. La por al canvi els feia mostrar-se als altres, i a sí mateixos, que estaven feliços quan en el fons trobaven a faltar riure’s realment i emplenar la seva vida de tonteries.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada