Quaresma: 4a etapa

En Pere i la Marta arriben agafats de la mà. En Jaume està estirat a terra, sol. No vol parlar amb ningú. No necessita el consol de ningú. Ja ha sentit massa per avui... Tot i així, en Jesús se li apropa i li diu:

-Sé com et sents...

-No, no saps com em sento. No tens ni idea de com em sento.

-És clar que no, però vull dir que... Mira aniré al gra. Tots sabem que en Pere s’ha passat molt amb tu i...

-Molt no, moltíssim. – Per segona vegada no deixa que en Jesús acabi.

-Jaume el que et vull dir és que passis per alt el d’aquesta tarda.

-Com? Que faci com si res hagués passat? Com si no hagués sentit res?

-Home, així, així... no. El que vull dir és que no li tinguis en compte.

-Ho sento. És el meu amic, però no puc. M’ha fet molt mal... Que no te n’has adonat? No tenia raó per posar-se així...

-Si no pots fer com si res, al menys parla amb ell. Fes-ho per la resta del grup. No ens agrada veure-us així.

-Que et penses que jo també vull estar així?

-És clar que no!

-Doncs, mira no et prometo res.

En Jesús no vol insistir més. Llavors en Jaume es gira i veu que en Pere s’hi ha apropat, i fa com si res. No té forces per parlar amb qui creia que era els seu millor amic.

-Si et plau perdona’m- diu a la directa en Pere.

-Però què esperes? Que faci com si res? Que et perdoni després d’haver-me fet mal?

-Ho sé. Sé que m’he passat i que no tinc cap dret de demar-t’ho.

En Pere està francament penedit. En Jaume continua callat...

-Estava cec per la gelosia. Saps que m’estimo la Marta i no podia suportar que estigéssiu tan encaramel·lats...

-Doncs si t’has de posar així per cada noi que se li apropa...

-No. Hem estat parlant la Marta i jo. Estem junts, i li he promès que confiaria en ella i que no em comportaré més com avui.

-Ara només convé que ho compleixis. Tot i així me n’alegro que estigueu bé.

-Gràcies. Però ara només em falta que em perdonis. Saps que jo t’aprecio molt, som amics des de que érem nens, i això potser ens ha passat per enfortir la nostra amistat.

- Si tu ho dius... Recorda que has estat un egoista i no t’ha importat com jo em sentia...

-Per això mateix, perdona’m.

En Jaume mira els ulls d’en Pere i veient la sinceritat de la seva mirada li diu:

-Et perdono.

-Sí? – en Pere canvia l’expressió de la seva cara per una altra molt més eixerida.

-Sí, et perdono.

En Pere no diu res més. L’abraça amb tanta força que els dos amics cauen enrere tot rient i la resta del grup en veure-ho, els imiten.