Mercè Ibarz

"Passen els anys i quan el cos ja no acompanya

et fas viatger de la ment."

Mercè Rodoreda

"Una mirada pot impressionar més 

que no pas la bellesa d'uns ulls."

Cada dia podria ser Nadal

És Nadal quan eixugues una llàgrima

en els ulls d’un infant.

És Nadal quan deixes caure les armes

i fas néixer la pau.

És Nadal quan poses fi a una guerra

i s’enllacen les mans.

És Nadal quan fas recular la misèria

amb la teva generositat.

Cada dia podria ser Nadal a la terra

perquè Nadal, germans, és l'AMOR.

És Nadal quan apareix l’esperança

d’un amor més real.

És Nadal quan mor la mentida

i reneix la fidelitat.

És Nadal quan el sofriment troba

la dolcesa de l’amistat.

Cada dia podria ser Nadal a la terra

perquè Nadal, germans, és l'AMOR.

És Nadal en els ulls del pobre abandonat

que visites a l’hospital.

És Nadal en el cor del marginat

que aculls a la teva llar.

És Nadal en les mans del famolenc

que rep un bocí del teu pa.

És Nadal per als homes de totes les races

que viuen la fraternitat.

Cada dia podria ser Nadal a la terra

perquè Nadal, germans, és l’Amor. 

Advent ESO: Bon Nadal!

Advent ESO: Nadal és cada dia

Acollir als menys afavorits és acollir a Jesús”. Aquest és el Nadal que ell vol, el Nadal que jo vull.

Advent ESO: Regala un somriure

-Quan ha estat la última vegada que has fet somriure a algú?

-Com et sents quan veus a algú altre que riu per algun gest teu?

-Què faràs avui per a fer somriure a algú?

Advent ESO: Una abraçada solidària

-Què en penses del gest del pare?

-Com creus que se sent el receptor del cor?

-Què poden sentir en el moment d’abraçar-se?

Advent ESO: Ell és amb tu

-Què ens transmet la cançó?

Advent ESO: S'acosta la Marató de TV3

La Marató de TV3 és una llarga experiència que estem vivint de fa anys a Catalunya de mostra de solidaritat entre persones. El vídeo és un dels molts exemples.

Advent ESO: L'altra carta

-Quin és el millor regal que podem demanar per Nadal?

-Quin és el regal, no material, que demanaries?

El cazo de Lorenzo

Advent ESO: Va plantar la seva tenda

-Quina seguretat et dóna una casa? I una tenda?

-Qui viu en la “tenda”?

Advent ESO: L'alegria de l'esforç

-Val la pensa esforçar-se per aconseguir alguna cosa que sembla impossible?

-Si després d’esforçar-me molt no arribo a la meta que volia assolir, què passo? Com ho puc gestionar?

-Com podries animar a algú a esforçar-se amb alguna tasca?

Advent ESO: Tu pots ser llum

-Ets llum pels altres?

-Pots ser un referent amb les teves accions i gestos?

Felícia Fuster

"Llegidora, 

d'absències i naufragis,

secreta com els límits que s'ignoren,

poma de sol tendríssima dins l'ombra,

gotim de blau damunt dels núvols,

això voldria ser."

Advent ESO: Compartir és alegria

-Som persones agraïdes amb el que hem rebut dels altres?

-La nostra resposta és l’agraïment amb un somriure?

-Com et sents quan et fan un regal?

-I quan el fas?

Advent ESO: Prepareu els camins

L’alegria de la vida depèn moltes vegades del camí que hem escollit. Sovint hem d’escollir.

-Has escollit les millors persones al teu camí?

-Et sents a gust?

Bertrand Russell

"En totes les activitats és saludable, de tant en tant,

posar un signe d'interrogació sobre aquelles coses que,

per molt de temsp, s'han donat com a segures."

Advent ESO: Vetlleu!

-Què significa vetllar?

-Què et diu la lletra de la cançó de Txarango?
-Com la relacionaries amb l’Advent?

TEMPS D'ADVENT: TEMPS D'ALEGRIA!

AGÈNCIA GOOD NEWS

Us presentem el logotip de l'agència Good News:

-El fons de la imatge és el món.

-L'òrbita del món dona la idea de quelcom dinàmic, que canvia, que és viu...

-El blau és el color de la serenor, malgrat tot el que podem trobar al nostre món...

-Les lletres en blanc, brillen, indiquen alegria (Good)...

-L'estrella de la Salle (sembla un asterisc) ens convida a concretar, especificar tot allò que de good hi ha al nostre voltant: podem fer un llistat entre tots de coses bones que han passat fa poc a classe, a l'escola, al nostre entorn més immediat...

L'agència Good News ha detectat uns fets estranys a les xarxes socials que indiquen que alguna cosa important passarà d'aquí poc. Alguns dels nostres corresponsals ens han preparat un informe:

Carme Riera

"Em fa encara molta més por

la meva covardia que la por

de la tempesta."

Manuel De Pedrolo

"La llibertat no és fer el que vulguis,

és no haver de fer allò que volen els altres."

Pols Solidari PROIDE

Miquel Adrover

"És terrible voler moblar el silenci

a base de frases buides."

Somiar

Josep Pla

"Deixar una cosa per demà

és deixar-la per sempre més."

Pols solidari PROIDE

Tots i totes juntes, sumant esforços, podem combatre la desigualtat mitjançant la garantia del dret a l'educació. El canvi tan sols és possible si plegats ens unim i treballem i exigim els drets de totes les persones i pobles.

Joan Maragall

"Vigila, esperit, vigila.

No perdis mai el teu nord,

no et deixis dur a la tranquil·la

aigua de cap port."

Joan Brossa

"La gent que no diu res quan enraona

és la que enraona més."

Joan Oliver, Pere Quart

"Tots hem estat infants,

i tots hem salvat alguna cosa

del naufragi de la nostra infantesa."

L'última clau

"No et rendeixis, 

recorda que moltes vegades

l'última clau és la que obre la porta."

Cuando crees en un reto...

Si fuera fácil, lo haría cualquiera.
Si fuera tan sencillo, estaría lleno de gente haciéndolo antes que tú.
Y si no pareciese imposible, todo el mundo lo habría hecho ya. Por eso te sientes tan solo.
Porque de aquí en adelante, tu única compañera realmente fiel se llama Soledad.
Porque nadie cree que pueda conseguirse. Nadie, menos tú y alguno tan loco como tú.
No te preocupes que los demás volverán el día que ya no haya nada más que hacer.
Si acaba bien, para apuntarse el tanto y explicarte el porqué de tu éxito.
Y si acaba mal, para decirte que todo esto ya lo veían venir.
Por esto tú a lo tuyo, tira millas.
Que si fuese fácil, lo haría cualquiera.
Si fuera tan sencillo, estaría lleno de gente haciéndolo antes que tú.
Y si no pareciese imposible, todo el mundo estaría...
...en el rincón de pensar.

Ana María Matute

"No hem d'oblidar que el que el mirall ens ofereix

no és altra cosa que la imatge més fidel

i al mateix temps més estranya

de la nostra pròpia realitat."

Pablo Picasso

"Quan em diuen que soc massa vel per fer una cosa,

procuro fer-la de seguida."

L'alegria en format riure

Josep M. de Sagarra

"Voldria, ni molt ni poc:

ésser lliure com una ala,

i no mudar-me del lloc

platejat d'aquesta cala;

i encendre el foc

del pensament que vibra,

i llegir només un llibre

antic,

sense dubte, ni enveja, ni enemic."

Joan Margarit

"La llibertat és una llibreria."

Judit Mascó

"Fins i tot les coses que en un moment donat han estat negatives

amb la distància que donen els anys

ho acabes veient com quelcom positiu,

perquè t'ajuden a créixer."

Carles Duarte i Monserrat

"Mediterrani com soc, 

entenc la vida sobretot com a goig d'existir

i com a voluntat de saber."

Frederic Marés

"L'única justícia que hauria d'existir

és aquesta: 

no quedar reduïts a zero."

Pasqual Maragall

"Vull ajudar a derrotar aquesta malaltia.

Personalment i col·lectivament.

Enlloc no està escrit que hagi de ser invencible."

Carlos Ruíz Zafón

"Els llibres són miralls:

només s'hi veu el que es porta a dins."

Miquel Martí i Pol

"Juga a perdre la por i escriu 

a qualsevol paret de casa teva tots els noms

que han omplert de llum la teva vida,

per dir-los un a un 

i no sentir-te mai ni abandonat ni sol."

¡Fes-ho ara!

Lluís Maria Xirinacs

"Lluitarem contra el fort mentre siguem febles

i contra nosaltres mateixos quan siguem forts."

Caterina Albert, Víctor Català

"Gairebé totes les petites ocurrències de la meva primera infantesa

(...) m'han deixat un sediment de positives conseqüències que,

a poc a poc, han anat performant i arrodonint el meu caràcter."

Albert Sánchez Piñol

"Quan juguem amb algú no existeixen les fronteres,

ni les jerarquies, ni les biografies;

el joc és un espai de tots i per a tothom."

Rosa Redàs

"Els millors paradisos són els que tenim a dins."

Cristopher Columbus

L'home savi

Joan Oliver, Pere Quart

"Els teus secrets, poeta, no els esbombis.

Són tresors o vergonyes intangibles 

en una monarquia sense súbdits."

Quan bufen vents...

Francesc Pujols

"Saber evitar una guerra val més que guanyar-la.

Parlo, és clar, com un militar retirat."

Victòria Camps

"L'ètica sempre estarà en crisi,

perquè si no està en crisi és que som massa autocomplaents

i pensem que ja s'han realitzat tots els ideals,

la qual cosa seria el pitjor que ens podria passar."

Madagascar, donde la gente come cactus y ceniza

Festes La Salle ESO

CONTE TRADICIONAL XINÈS (Xina)

Festes La Salle 6è

10 CURIOSITATS SOBRE ESTATS UNITS (Estats Units d'Amèrica)

Festes La Salle 5è

10 CURIOSITATS SOBRE RÚSSIA (Rússia)

Festes La Salle 3rB i 4t B

10 CURIOSITATS SOBRE ITÀLIA (Itàlia)

Festes La Salle 3rA i 4tA

10 CURIOSITATS SOBRE IRLANDA DEL NORD (Irlanda)

Festes La Salle 2n

EL BON SAMARITÀ (Israel)

Festes La Salle P5B i 1rB

LA LLEGENDA DEL BLAT DE MORO (Mèxic)

Festes La Salle P5 i 1rA

NATALIA, UNA NIÑA MAPUCHI (Argentina)

Festes La Salle P4

SADAKO I LES MIL GRULLES DE PAPER (Japó)

Festes La Salle P3

LA LEYENDA DE BAMAKO (Àfrica)

Miquel Martí i Pol

"Un poema, de fet, no està ben acabat

fins que algú l'ha llegit i li ha donat una dimensió que,

l'escriptor sol, no és capaç de donar-li."

Josep Pla

"Mentre tinguis ressentiments i odis, 

serà impossible ser feliç.

El meravellós del perdó no és que allibera a l'altre

de la seva eventual culpa, 

sinó que t'allibera a tu d'un sofriment."

La comunicació...

Hi ha moltes maneres de comunicar-se, oi? i sovint sembla que ens costa arribar a comunicar-nos amb els altres però...

Pilar Rahola

"Només hem de tenir por de les coses mal fetes que fem nosaltres mateixos."

Pepe Rubianes

"I s'ha de caminar cap a l'hora perfecta amb el cap amunt

i el ritme just que dóna compàs als somnis..."

Montserrat a Peu 2017!

Maria Àngels Anglada

"Si l'aigua no xopa les arrels d'un arbre,

no en collirem cap fruit.

Per això, en començar d'escriure els meus records,

faig memòria dels meus avis."

Esther Tusquets

"No m'interessa gaire la realitat en si (...);

prefereixo la realitat metamorfosada en històries,

elaborada."

Quaresma: el tacte

VÍDEOS

¿Por qué lo hago?

CONTE (per CS i ESO)

Tacto

Dios llamó a Claudia una noche, y le preguntó: “Mujer, ¿Cuál es el sentido más importante del ser humano?”. Claudia, medio dormida, le pidió a Dios una semana para meditar su respuesta.

Durante siete días dedicó todo su tiempo a anotar cada cosa que veía, oía, olía, probaba y tocaba, y la impresión que le producía cada una de esas experiencias. Llenó catorce cuadernos con cosas como:

“Vista: mi hijo. Sensación: alegría.” “Gusto: fresas maduras. Sensación: dulce.” “Olfato: bosque de pinos al sol del mediodía. Sensación: recuerdos de niñez.” “Oído: el timbre de la puerta. Sensación: sorpresa, anticipación”. “Tacto: un abrazo de mi padre. Sensación: bienestar, tranquilidad, confianza, ternura, cariño.”

La noche del séptimo día se sentó en la cama, después de haber repasado uno a uno los catorce cuadrnos con todas las notas sensoriales que había tomado, meditando la respuesta que le iba a dar a Dios. Éste apareció sin ruido, se sentó junto a ella y le volvió a preguntar: “Mujer, ¿Cuál es el sentido más importante del ser humano?” Y Claudia, muy segura contestó: “Señor, el tacto, sin duda”. Dios, sorprendido, se echó a reír y le preguntó el por qué de tal respuesta. Ella, con toda naturalidad, le dijo:

“Si sólo pudiese ver a mi hijo a través de un cristal sería muy desgraciada. Si, aún ciega, pudiera abrazarlo, tocarlo, acariciarlo y sentirlo a través de mis manos y mi pecho, podría ser feliz, porque aprendí a amarlo sintiendo sus movimientos en mi interior, a través del tacto.

Si perdiese el gusto, podría alimentarme de igual forma, y aunque no percibiese lo dulce o salado de una fruta o un guiso, aún a través del tacto conseguiría apreciar su textura, el calor o la frescura, la rugosidad o el jugo de los alimentos, con lo cual no lo habría perdido todo.

Si no tuviese olfato perdería el placer que aportan los olores agradables, pero a cambio podría, sin sentir rechazo alguno, ayudar a las personas cuyas enfermedades o modo de vida las hacen repulsivas al resto de seres humanos, como los indigentes o los ancianos que ya no controlan sus funciones corporales. No tendría reparo en atenderlos y prodigarles las caricias que posiblemente les nieguen. De este modo ellos no se sentirían tan abandonados.

Si perdiese el oído no podría disfrutar de la música, del trino de los pájaros o la voz de las personas a las que amo. Pero aún podría con mis manos hacer vibrar las cuerdas de mi instrumento, aún podría devolver al nido los gorriones que se caen cuando están aprendiendo a volar, y con gestos, sonrisa y paciencia conseguiría entenderme con los míos.

Pero si perdiese el tacto no sabría vivir. No sentiría los abrazos, los besos o las caricias. No sabría si lo que toco está frío o caliente, si duele o no. No disfrutaría del calor de la arena de la playa en mi espalda, del frescor del agua del mar en mi cuerpo. No habtría dolor, pero tampoco placer. Todo lo que toco lo hago mío por un instante, el momento en que lo estoy sintiendo a través de la piel. Sin el sentido del tacto todo me sería ajeno, nada sería del todo cierto. Puedo ver cualquier cosa en la pantalla de la televisión, sin que eso que estoy viendo sea real. Puedo comer un postre con sabor a cereza que no tenga nada de esa fruta, sino aromas y colorantes artificiales que le den el mismo gusto y aspecto. Puedo escuchar a Maria Calas cantar, pero ella no está, hace años que murió. Puedo oler los pinos en el ambientador del coche, aunque el árbol más cercano esté a quinientos quilómetros. Pero no puedo sentir el pecho de mi madre si no es contra el mío. No puedo sentir la piel de mi marido si no le toco. No puedo saborear los besos de mi hijo si no es en mi mejilla. No puedo llenarme del ronroneo de mi gato si no paso la mano por su lomo. Sin el sentido del tacto no podría amar tanto la vida. Por eso este es, para mi, el sentido más importante del ser humano”.

Dios le dio las gracias a Claudia por su respuesta y se marchó, satisfecho. Y Claudia se durmió contenta, notando la agradable sensación de las sábanas de algodón recién planchadas envolviendo su cuerpo.

CANÇÓ

A les teves mans

Santiago Rusiñol

"Quan un home té raó no crida, i,

quan no en té, crida per fer veure que en té."

Maria Antònia Oliver

"Quan som infants, no tenim on aferrar-nos,

i quan som grans ens aferrem a les poques estones

alegres que vàrem tenir quan érem petits."

Quaresma: El gust

CONTE

Margarideta o la princesa de la sal

Vet aquí un racó de món on tenia nas tothom. Hi havia un rei que tenia tres filles molt bones i molt gallardes. Un dia el rei va tenir curiositat per saber fins a quin punt l’estimaven. Va cridar la gran i li preguntà:

-Digues, filla meva, la més gran, fins a quin punt m’estimes?

-Jo pare, us estimo tant com el pa.

I el pare li va contestar:

-Si em vols com el pa, queda’t ençà.

Després va cridar la segona i li preguntà:

-Digues, filla meva, la mitjana, fins a quin punt m’estimes?

-Jo pare, us estimo tant com el vi.

I el pare li va respondre:

-Si m’estimes com el vi, queda’t aquí.

I per últim cridà la tercera i com a les altres li va preguntar:

-Digues, filla meva, la més petita, fins a quin punt m’estimes?

-Jo, pare, us estimo tant com la sal.

La resposta de la nena disgustà al pare, que la va treure de casa dient:

-Si m’estimes com la sal, vés-te’n del meu casal!

La pobra noia, tota adolorida perquè el pare l’havia treta de casa, es posà un vestit tot esparracat i se’n va anar camps a través a buscar feina.

Camina que caminaràs, la filla petita del rei, que es deia Margarideta, va arribar a una casa de gent molt rica que tenien moltes oques i va demanar si la volien llogar per portar i guardar les oques.

La mestressa li va dir que no, però l’hereu, que la va veure, la va trobar molt agradable i delicada i va dir a la seva mare que se la quedés.

L’endemà la van enviar a pasturar les oquetes a la vora d’un riu. Quan va ser allà, la princesa va treure de sota la roba esparracada una pinta tota d’or i es va pentinar emmirallant-se a l’aigua del riu. Les oques van quedar totes embadalides, mirant-se-la, i no van menjar ni un bri d’herba.

Quan de vespre van tornar les oquetes a casa, la mestressa va preguntar si estaven satisfetes de la nova pastora i les oquetes van contestar:

-Oc, oc, oc, d’herbetes no n’hem menjades, però hem vist molt rica dama.

I la mestressa no va pas entendre el que les oquetes li volien dir.

L’endemà i l’altre endemà encara, va passar el mateix. La princesa es va pentinar, les oquetes embadalides no van menjar res i quan la mestressa va preguntar què tal, van contestar com el primer dia.

La mestressa, enfadada, volia treure la pastora, però l’hereu no es trobava bé i va demanar a la seva mare que la pastora li portés una tassa d’herbes.

Quan la Margarideta li va dur les herbes, el noi li va preguntar:

-De quina casa ets filla?

-Sóc d’una casa molt pobra –va dir la Margarida-. Per què m’ho pregunteu?

-Veig, per la finor de les teves mans, que no ets pas pastora.

-Totes les meves germanes guarden bestiar com jo.

-No et puc pas creure. Per un estri del teu vestit esparracat he vist que, a sota, portes un vestit brodat d’or que no és pas de pastora.

La Margarida es va veure descoberta i va confessar al noi la veritat de qui era.

L’hereu i la Margarideta s’agradaven i van decidir casar-se. El dia de les noces van fer un gran dinar, al qual van convidar tota la gent més noble de la contrada. També hi van convidar el pare de la núvia, que li agradava molt anar als convits.

Quan la princesa va saber que el seu pare i aniria va demanar de cuinar ella mateixa el dinar del seu pare. Va procurar que fos el més exquisit de tots, però no hi va posar sal.

Després de l’àpat la Margarida va preguntar al rei:

-Senyor rei, us ha agradat el dinar?

-Hauria estat molt excel·lent si no s’haguessin oblidat de posar-hi sal. Més m’hauria estimat menjar sense pa ni vi que sense sal –va contestar el rei.

-Recordeu, majestat, que fa temps vàreu treure de casa una vostra filla perquè va dir que us estimava com la sal? –li va recordar la Margarida.

El rei reconegué el seu error. Llavors es va adonar que la núvia era la seva filla petita, que tant havia enyorat.

Es van abraçar amb gran alegria.

I no sé què més va passar,

Perquè jo allí els vaig dixar

I aquí vaig venir

Per poder-vos-ho explicar,

Perquè si no hagués vingut,

No ho hauríeu sabut.

POPULAR  (Recollit per Joan Amades)

CANÇÓ

Sois la sal, de Luis Guitarra

Joaquim M. Puyal

"Esperar poc i donar molt

és un bon mètode per trobar l'equilibri interior."

Quaresma: l'olfacte

VÍDEOS

Coches usados con olor a nuevo

Aromarketing

Susanna Griso pone a prueba su sentido del olfato

CONTE

El mundo de Luna, olor a tierra mojada

CANÇÓ

Como me pica la nariz

Bertrand Russell

"Jo no moriria mai per les meves idees,

doncs podria estar equivocat".