Lluís Companys

"Tornarem a sofrir,

tornarem a lluitar

i tornarem a vèncer."

L'esperança de La Salle

Sant Jordi 2018

FARÀS DOS TRUCS I T'OBRIRÉ LA PORTA

Amb tota la tendresa, et faré asseure

en un dels vells seients que compartíem.

Feliu Formosa

PRÍNCEP BLAU PER CORREU URGENT

Aquest curt animat mostra l'amor de veritat i ens anima a deixar-nos portar.

L'amor no té patrons, no segueix cap esquema. L'animació Print Your Guy revela a la Pam, la seva protagonista, que els amors de pel·lícula no existeixen. I ens fa reflexionar sobre la necessitat de deixar passar el temps, de no forçar les coses, de posar-nos en mans del destí i de la intuició.

Team PYG.

Joan Maragall

"La diada de Sant Jordi

és diada assenyalada

per les flors que hi ha al mercat

i l'olor que fan els aires."

Joan Brossa

"Abans-d'ahir em vaig equivocar.

Ahir em vaig tornar a equivocar.

I demà veuré clar que avui potser

també m'eqivoco."

Aquest home de fusta, de Miquel Martí i Pol

Aquest home de fusta que s’asseu

feixuc i pensatiu davant de casa seva

i deixa vagar els ulls per la malenconia

discreta del paisatge, potser ets tu.

Cansat i adust, veu com transcorre el temps

i esmicola designis i projectes;

massa horitzons l’encerclen i se sent

un buit desmesurat a les entranyes.

Mira’l ben sol i pot ser que contemplis

la teva imatge retallada en gris

damunt la grisor freda de la tarda.

«Potser ets tu» o potser soc jo. Potser soc jo en els ulls de Miquel Martí i Pol, o potser és el mateix Miquel Martí i Pol que es contempla, «ben sol». «Aquest home», en Miquel, se sent feixuc i pensatiu, com tots ens hi sentim algun dia, en certs moments de la vida. Pensatiu, pensativa. Tots ho estem, com l’home del poema. Feixuc, sí, i a més «cansat i adust», que veu com «transcorre el temps i esmicola designis i projectes». Encara més, aquest home, –potser tu, potser jo–,  sent «un buit desmesurat a les entranyes».

Aquell desembre de farà trenta-un anys (1987), Miquel Martí i Pol vivia amb Montserrat Sans, amb qui s’havia casat feia poc més d’un any, al número 3 del carrer Josep Caminals, de Roda de Ter, en un pis de planta baixa que li va deixar l’amic Emili Teixidor. Feia disset anys que li havien diagnosticat esclerosi múltiple i feia el mateix temps que la seva vida quotidiana experimentava una minva gradual d’autonomia. Per això, l’home del poema és de «fusta», mancat de flexibilitat. El veiem –o em veig o potser ets veus– fent un repàs introspectiu i malenconiós, en un paisatge de tarda. Ai, «la tarda»!, aquest espai de temps tan apreciat per l’autor en què la llum intensa d’hivern toca els objectes i dibuixa ombres esbiaixades; aquell moment que el va veure marxar l'11 de novembre de 2003.

Miquel Martí i Pol escrivia, l’octubre de 1987 a Joc d’escacs, «l’home, el pobre home que hi ha en mi, ha guanyat la partida al poeta. I ocupa el seu lloc. I imposa els seus petits problemes al poeta. I el poeta calla i no sap com canviar les coses. El pobre home que soc em domina. Anys enrere el poeta dominava l’home». És el moment que el poeta vivia i així ho descobreix a través dels seus poemes. No en va el buit a les entranyes del protagonista del poema és «desmesurat». Així són els cicles vitals i la poesia. Així som tots nosaltres, és clar. I com Miquel Martí i Pol ens revela «a poc a poc/ recuperem la càlida tendresa/ del gest mig oblidat, que perdurava/ com perdura el perfum i la pregària/ de l’espígol madur» (text L’espígol nou).

Montse Caralt

Pep Guardiola

"El secret d'un bon equip és l'ordre,

que tots sàpiguen el que cal fer."

Josep Pla

"El teatre del món és tan vast i divers,

tan matissat i sorprenent,

que treure una estona cada dia el cap per la finestra

constitueix un inesgotable divertiment."