Em dic Ricard encara que tothom
em diu Richi. Tinc 6 anys, visc a Palamós i sóc un nen malalt de
càncer. El 29 novembre 2011 va canviar la meva vida: em van
diagnosticar un tumor cerebral de gairebé 5 cm de diàmetre anomenat medul·loblastoma.
El medul·loblastoma és un dels tumors
malignes pediàtrics més agressius que hi ha i dins dels possibles graus de
risc el meu és el més alt. Des de llavors els meus pares, la meva
germana, la meva família, els meus amics i jo lluitem tots junts per guanyar-li
la batalla a aquesta miserable malaltia.
Des que vaig néixer
sempre he estat malalt fins al punt que la meva mare va haver de deixar de
treballar per poder cuidar-me. Encara que no era greu, m´impedia portar
una vida normal perquè emmalaltia gairebé cada mes. Ara sabem el motiu.
M’encanta estar
amb la meva família i sobretot amb la meva germana Nina.
A més de jugar a futbol amb els
meus amics del meu col·legi Vedruna, m’agrada molt disfressar-me, dibuixar i
fer manualitats, la música i sobretot ballar. Al principi sóc una mica
tímid però quan ja tinc confiança sóc molt bromista i divertit i sempre estic
fent el pallasso amb el meu pare. M’agrada que els dibuixos que pinto i
els deures del cole estiguin molt ben fets i sóc capaç de començar de nou les
vegades que sigui necessari. La mare em diu que encara que una mica tossut
sóc el seu Superman preferit.
El càncer és devastador. Especialment
quan el pateixen els nens com jo.
Igual que la meva mare va haver
de fer al seu dia, el meu pare no ha tingut més remei que abandonar la seva
activitat professional i la meva germana ha deixat els estudis per dedicar
enterament a cuidar-me.
Sempre em diuen
que sóc el més important per ells i que ara l’únic que importa és mantenir-nos
junts i units per reunir les forces necessàries i vèncer la meva malaltia.
La primera part del tractament la
vaig poder fer a Espanya però l’extrema complicació del meu cas ens ha
portat a perseguir l’esperança en un hospital especialitzat de Boston, on em
trobo des de principis d’abril del 2012.
Per desgràcia, el tumor que tinc
és molt agressiu, complex i difícil de combatre i requerirà temps,
dedicació, esforç i com sempre, recursos econòmics. Ens espera un llarg
i dur camí i necessitaré tot el suport i solidaritat possible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada