Advent: En Maties i l'estel

Fa uns dos mil anys, a l'orient, hi vivia en Maties, un jove bufó. En Maties anhelava ser un home savi. Els astres del firmament el fascinaven, i mai es cansava de mirar el cel, ni de perdre's en la seva immensitat, i es va donar la casualitat que la mateixa nit que Melcior, Gaspar i Baltasar van descobrir el nou estel, en Maties també el va veure i va pensar: "Aquest estel és molt més grillant que els altres. És l'estel d'un rei. Sens dubte, ha nascut un nou sobirà. He de trobar-lo i oferir-li els meus serveis. Em posaré de camí, i l'estel em guiarà."

Va estar una llarga estona pensat què podia dur-li al nou rei. El seu capell de bufó, el seu carilló i la seva flor eren els seus béns més preuats. Així doncs, va emprendre el camí, el seu capell de bufó al cap, el seu carilló en una mà, i la flor en l'altra.

La primera nit, l'estel el va guiar fins a una casa. Allà va trobar un nen paralític. Plorava perquè no podia jugar amb els altres nens. El bufó va pensar: "li donaré el meu capell a aquest nen. Ell el necessita més que un rei". El nen es va posar el capell al cap, i el seu somriure feliç va commoure en Maties.

La segona nit, l'estel el va guiar fins a un palau. Allà va trobar un nen cec. Plorava perquè no podia jugar amb els altres nens. El bufó va pensar: "Li donaré el meu carilló a aquest nen. Ell el necessita més que un rei". El nen va fer sonar el carrilló, i el seu somriure feliç va commoure en Maties.

La tercera nit, l'estel el va guiar fins a un castell. Allà va trobar un nen mut. Plorava perquè no podia jugar amb els altres nens. El bufó va pensar: "Li donaré la meva flor a aquest nen. Ell la necessita més que un rei." El nen va contemplar la flor, i el seu somriure feliç va commoure en Maties.

"Ara ja not inc res per a oferir-li al nou rei. Potser seria millor que tornés cap a casa." Però quan el bufó va mirar cap al cel, va veure que l'estel s'havia aturat i que brillava més que mai. Aleshores va anar cap a on senyalava l'estel. Davant d'un estable que era al mig del camp, va trobar els tres reis i alguns pastors. Ells també havien estat seguint l'estel per conèixer el nou rei.

El nou rei estava en un pessebre, era un nen pobre i anava nu. Maria, que volia posar un drap net sobre la palla, mirava al seu voltant tot buscant ajuda. No sabia on deixar el nen. Josep donava de menjar al ruc; i els altres anaven carregats de regals. Els reis duien or, encens i mirra; els pastors portaven llana, llet i pa. En Maties anava amb les mans buides. Maria, plena de confiança, va depositar el nen en els seus braços. En Maties va trobar el rei a qui volia servir a partir d'aleshores. I va saber que havia donat el seu capell de bufó, el seu carilló i la seva flor per poder rebre ara d'aquest nen, amb un somriure, la saviesa que havia anhelat.