Quaresma: 5a etapa

-És tard. – diu en Jesús mentre s’aixeca de terra.

-Tens raó – respon la Maria – podríem anar tornant.

Tots hi estan d’acord. Cadascú agafa la seva bici i... camí cap a casa.

-Jaume, espera’m. – li diu la Maria.

-Maria!

-M’agradaria que parléssim... de nosaltres...

-Em... ara?

-Sí, ara.

-D’acord, t’escolto.

-Mira, no és que no m’agradis. Perquè m’agrades. I no és que no et trobi un noi divertit. Perquè ets divertit. Ni trobo que siguis un nen. Perquè ets una persona molt madura...

-Però...

-... però no vull que et facis il·lusions... de moment.

-No t’entenc. De moment?

-Ara no puc estar amb ningú. No és per res en especial, sinó que abans de dir-te un “sí”, m’estimo més aclarir i enfortir el que puc arribar a sentir per tu.

-Ja t’ho vaig dir un dia, que esperaria el que convingués. Jo...

-No ho diguis is et plau. Ara no. Només volia que ho sabessis...

La Maria pedala una mica més i s’avança. En Jaume es queda igual o pitjor, respecte a la idea que s’havia fet. Què volia dir amb tot allò? Que ara no podia ser, però que en un futur... sí? O era només per donar-li llargues? En Jaume va estar pensant-hi una estona; després s’apropa a en Pere:

-Pere!

-Hola...

-No ho faré més!

-Com? – en Pere no té ni idea de què parla.

-No ho faré més! No et jutjaré com abans he fet.

-Jutjar-me?

-Sí! Jo també he pensat en mi i no et volia perdonar. No he volgut saber com et senties... estava tan dolgut que no m’he donat compte del perquè de tot allò. Ni he volgut veure el gran gest que has fet per arreglar-ho tot.

-Ah! No passa res.

-Sí! Si passa. Ara m’has de perdonar tu. T’he tatxat de persona egoista... i jo què? No ho sóc? No tenia cap dret a comportar-me com ho he fet. No he pensat en els altres, en tan malament com ho estaven passant. Només he pensat en mi...

-No t’amoïnis, de veritat.

-En paus?

-En paus.

En Pere i en Jaume tornaven a ser els amics que eren abans. Fins i tot més. Aquella discussió que havien patit els havia fet enfortir l’amistat i els havia fet pensar. Van arribar tots cansats. Es van abraçar i es van repartir petons; uns més intensos que altres...