La quaresma i la setmana santa es mouen en el calendari seguint la celebració de la Pasqua, que és sempre el diumenge després de la primera lluna plena de primavera.
El temps de la quaresma no és anterior al segle IV, i en moltes esglésies és certament posterior. Tot i així, la celebració de la Pasqua sempre va tenir una certa preparació, consistent en el dejuni de dos o tres dies de duración. En l'antiguitat solament se celebrava l'eucarisita els diumenges, però es dejunava tots els dimecres i divendres de l'any, excepte durant el temps pasqual. Per això, molt aviat, el dejuni que precedia la solemnitat de la Pasqua va acabar per omplir la setmana sencera.
En el passat, el seguiment de les normes de dejuni i abstinència establertes per l'Església havia estat molt rigorós, amb una prohibició molt expressa de menjar carn o qualsevol aliment blanc els divendres. Per altra banda, durant aquest període del calendari litúrgic les esglésies de la ciutat celebren viacrucis al seu interior.
Aquesta època és la que coneix el major esplendor del catecumenat d'adults, que es realitzava en aquestes semanes prèvies a la Pasqua. També en aquesta època s'instaurà la penitència pública dels grans pecats, amb el ritu de la reconciliació dels penitents en la matinada del Dijous Sant.
En la quaresma el color clau és el morat, i se suprimeixen el Glòria i l'Al·leluia, que es reserven per a la celebració del Diumenge de Resurrecció.
Popularment, la quaresma és representada per una vella de set cames, feta de paper de diari, un ninot d'ampla faldilla. Cada setmana se li ha de tallar un peu, fins que no n'hi quedi cap, i llavors serà Pasqua. També és costum semblant representar-la amb un bacallà sec penjat de la cua en el sostre de les bacallaneries, el qual duu així mateix penjades, de la vora de baix, set grosses arengades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada